Crònica de la Trobada de territoris de parla catalana i 50 anys de la Flama del Canigó a Manlleu.

Enguany fa 50 anys que va arribar la Flama del Canigó a Manlleu. Això era l’any 1967, quan es va aprovar la Llei Orgànica de l’Estat que permetia tenir un cap de govern que no fos el mateix que el cap de l’Estat (és a dir Franco), o sigui quan el franquisme buscava la seva continuïtat. Òmnium tot just podia reprendre obertament la seva activitat després d’anys d’haver estat clausurada per ordre del governador civil. Feia més de deu anys que uns quants resistents de la cultura catalana havien iniciat el ritual de prendre la flama del cim del Canigó a tots els pobles dels Països Catalans. Però va ser l’any 1966 que el foc va travessar la frontera francoespanyola per primera vegada, per arribar fins a Vic.  L’any següent arribava a Manlleu.

Així doncs, el 1967 alguns resistents de la cultura catalana recuperaven o reinventaven alguns dels seus referents simbòlics. Deu anys després, en canvi, estàvem en plena Transició política i gràcies al Congrés de Cultura Catalana milers de persones es dedicaven a discutir sobre com havia de ser el futur de la llengua, la cultura i el desenvolupament social i institucional dels Països Catalans. Encara no havíem patit els embats de l’extrema dreta i els pactes de les cúpules dels partits que frustraven les aspiracions de viure en una democràcia plena. Per dir-ho clar, encara es podia parlar de llengua catalana (oficial!) al País Valencià. Encara es podia parlar de Països Catalans amb l’autoritat de Joan Fuster. Després del Congrés el projecte fusterià va ser blocat per la violència exercida contra el catalanisme al País Valencià.

La Trobada de territoris de parla catalana que es va celebrar els dies 7 i 8 de juliol a Manlleu ha volgut celebrar aquestes dues efemèrides generant debat al voltant de la llengua, en quatre àmbits: educatiu, ús social, polítiques institucionals i literatura. Pel que fa a l’educació convé destacar la intervenció del President d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, que va posar en evidència com tota la feina feta per l’entitat ha servit perquè avui, que les polítiques institucionals són favorables a la promoció de la llengua, aquestes recaiguin sobre un coixí social actiu i exigent. Pel que fa a l’ús social, les intervencions dels quatre ponents sobre la situació lingüística als diferents territoris va oferir una panoràmica molt completa de l’evolució dels parlants i de la incidència de les polítiques lingüístiques en l’ús, que es va demostrar que és el factor més important, fins i tot més que no pas el factor migratori. Seguidament, els responsables institucionals van poder explicar les polítiques que desenvolupen. Va tancar la jornada una taula sobre literatura i llengua en la qual diversos escriptors van exposar la seva relació amb la llengua, en alguns casos a través d’un procés de descoberta, tal com van explicar Francesc Serés (de la Franja de Ponent) i Joan-Lluís Lluís (de la Catalunya del Nord).

La Trobada va comptar amb la intervenció de l’actor Lluís Soler, que va recitar un fragment del Canigó,  de Jacint Verdaguer, en una actuació magistral. I també va comptar amb l’actuació del cantant Feliu Ventura. Com a acte final, es va celebra un sopar servit pel restaurant Cau Faluga.

A la Trobada hi van participar com a moderadors el President de la Fundació, el Sr. Miquel Strubell, i la directora, la Sra. Marta Rovira.

 

07/08 Juliol Can Puget                                                                                                     

Manlleu.